És ma tesina. Ha florit tan vella
que l’autor ni l’ha gosat tocar,
darrera cada tuca una mamella,
darrera la mamella, un ciutadà.
 
Tot lo Pyrene és un estol de fades,
ciris en mà entonant l’Onomasticon,
furgant tocoms d’allunyades contrades
darrera indrets en sentit perifrasticon.
 
Deixeu que us digui què en pensa l’autor
de tant de cim punxegut o arronsat:
són per pujar-hi i fer de tutor.
 
Que estudiar-los des de casa estant
fou gosadia que han boicotejat
des que són tucs, i d’això fa bastant.
 
(Amb el degut usdefruit de l’autor, feliçment traspassat).
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.


Related Articles: